Barri Gòtic

Inici del recorregut: Esplugues - Barri Gòtic

Hem estat preparant tota l' informació a casa. Tenim que fer un recorregut per tot el Barri Gòtic on podem observar uns dels quatre barris que formen el districte de Barcelona. Hem estat parlant amb els nostres pares de les millors alternatives per anar a Plaça Catalunya. Vam quedar a las 8:00 a la parada de TRAM de Pont d'Esplugues i vam anar fins a Palau Reial. Al arribà a Palau Reial, vam fer transbord i vam agafar la L5 fins a Catalunya. Just quan vam arribar a les rambles, vam veure la font de Canaletes
.

Déu greco-romà de la Plaça Catalunya:

Quan ens vam situar en el mig de la Plaça Catalunya vam poder apreciar els dos camins més bonics de Barcelona: Passeig de Gràcia i les Rambles. Seguin les instruccions de l'itinerari ens vam fixar en els edificis que l'envolten. Si ens fixem en un edifici i mirem cap a dalt trobem una escoltura que deviem identificar amb la ajuda de les imatges, que estava en la part més alta del banc "Bankia". L'escultura era Hermes.        

-En la mitologia grega Hermes, és el déu olimpic missatger.

-En la mitologia romana, Mercuri, és el missatger dels déus.

Per què gòtic?

El Barri Gòtic es diu Gòtic perquè les construccions i edificacions són d'estil gòtic.

L'art gòtic és l'estil més comú de la baixa edat mitjana europea. Les primeres construccions de les catedrals gòtiques, es van construir a l'illa de França.

Escultura de Francesc Macià de la Plaça Catalunya:

 -Aquesta escultura està dedicada a Fransesc Macià.

 -Va ser militar, President de la Generalitat de Catalunya i polític.

 -Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya. Vilanova i la Geltrú 1959. Barcelona 1933. Retrat del president Macià realitzat per Josep Clarà l'any 1932.

Interpretació de Josep Macià Subirachs 1980.

També, si ens fixem, podem observar un altre inscripció:

 -Essent President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr.Jordi Pujol i Soley fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.

Plaça Ramon Amadeu - Església de Santa Anna:

Trobem una Plaça al final del carrer que, com indicava el dossier està al costat del Hard Rock Café anomenada la Plaça de Ramon Amadeu. 

Ramon Amadeu i Grau va néixer el 1745 i va morir el 1821. Fou Considerat un dels representats més prestigiós del pessebrisme a Catalunya. Va ser un escultor català.

Tot just si ens fixem, davant de la plaça trobem l'església de Santa Anna. 

Aquesta església és d'estil romànic-gòtic. No ens vam deixar entrar al recinte perquè no obria fins les 11:00. Però, ens va explicar un guàrdia de l'església que es un recinte amb un pati interior on hi abunda la vegetació i on hi ha molta quantitat de tarongers que es troben per el claustre.

Del carrer de Santa Anna al carrer de Petritxol:

Quan ens situem al carrer de Santa Anna, tenim que trencar a la dreta i després a l'esquerra. I quan arribem veiem un carrer que es diu carrer de Bertrellans. Passejant una mica, trobem que hi han 7 fanals.

Al final a la dreta trobarem la Plaça de la Vila de Madrid. Aquesta plaça està composta per restes de la necròpoli romana que vorejava el camí d'entrada a la ciutat. 

Al creuar la plaça vam arribar al passatge Duc de la Victória, i si creuem a la dreta arribem al carrer de Portaferrisa. Es diu així perquè la "portaferissa" era una de les portes de la segona muralla de Barcelona.

Vam caminar una estona i vam arribar al carrer de Petritxol, que es troba abans d'arribar a les Rambles. El carrer es bastant famós gràcies a les xocolateries. Caminant per el carrer et trobes molts rodolins:

-De quant en cara era nou i romàntic el dinou.

-En un pis no sabem quin hi va viure moratin.

-Hi passa en fantàstic vol, la barba d'en Russinyol.

Hi ha una sèrie de personatges que relacionen d'alguna manera amb el carrer. 

Els personatges són: Montserrat Cavall, Francesc Salvà i Campillo.

Plaça del Pi - Carrer dels Banys Nous

Quan arribem al final del carrer de Petritxol, girem cap a la dreta i caminem tot recte fins la plaça del Pi. Al davant, es troba la Santa Maria del Pi que és, d'estil gòtic, com la majoria en el barri gòtic.

En el dossier posen unes preguntes que tenim que respondre:

Això ve a cuentu, vol dir: això ve al cas.

Al costat de la plaça hi ha un carreró que té sortida al carrer de l'Ave Maria. L' idioma en que està escrit  es en llatí.

Al final del camí trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous. Es diu aixì perquè en l'època on els musulmans conquerien la Península, en aquest mateix carrer, hi havien uns banys públics on es rentaven i, no fa gaire temps, es van renovar per uns altres nous, per això aquest nom. Hi ha una gran varietat de botigues, i els comerços que es troben gairebé es tot artesania i moda de Catalunya. En el nostre barri, no es troben moltes botigues d'artesania i de moda.  

Carrer dels Banys Nous - Plaça de Sant Felip Neri

Uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. Un call era una zona on habiten jueus. En els números 5 i 7, si mirem cap amunt, trobem parts de l'antiga muralla de Barcelona, es notaba perquè sobresortien algunes parts de pedra. A la següent cantonada, a mitja alçada, hi ha una petita estatueta, era un Sant que el van robar. Una mica més avall trobem el carrer Marlet i el Carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, trobem una sinagoga molt gran. Continuant fins un carrer que surt a l'esquerra,el de Sant Domènec del Call, ho seguim fins al final i a mà dreta, i després a mà esquerra, arribem a l Plaça de Sant Felip Neri. És una plaça que té dos carrers, una d'entrada, i un altre de sortida. Al mig de la plaça trobem una font. Al voltant de la plaça veiem tres arbres. Els costats estan estan en forma pentagonal, és a dir, que té 5 costats. Ens vam fixar en les marques de bala en la façana. A continuació os ensenyem la fotografía de la façana.

En les façanes trobem els mateixos fanals que vam trobar en el carrer de Bertrellans. La diferència era que en el carrer de Bertrellans els laterals estaven coberts per vidres. 

Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume I

Per sota de l'arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, arribem a la plaça Garriga o Bachs. Vam trobar el monument de J. Limona, on hi ha una inscripció que hi diu:

El P.Joan Garrifa, El Dr.Joaquim Pou, D.Joan Massana, D.Salvador Aulet, D.JoseNavarro, D.Pedro Lastortas, D.Julià Portet i D. Ramon Mas.

Van sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La ciutat agraïda. Enalteix aquí perpètuament la seva memòria "1929".

Si seguim caminant arribem al Carrer del Bisbe, on hi ha el pont gòtic que connecta el departament de la presidència, amb el Palau de la Generalitat. 

A l'esquerra comença el carrer de la Pietat. Aqui també hi ha una placa que posa:

Apelles Mestre. Nascut al cor de Barcelona, ha rebut  homenatge en la ciutat i de tota Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho "1935".

Passem per davant del Portal de la Pietat de la Catedral. Ens fixem en l'arc que envolta el timpà. Representa la mort de Jesucrist en les mans de la seva mare. Mirem cap amunt i veiem unes gàrgoles que sobresurten de la Catedral. La Catedral de Barcelona a ser construïda per els segles XIII i XV amb un estil gòtic.

Més enllà, a la dreta hi topem amb la Casa dels Canonges, es diu aixì perquè en aquell lloc hi vivien els Canonges, eren constructors. Eren qui construïen la Catedral de Barcelona. 

Al fons hi trobem les restes de l'antic Temple romà. La data que tenen les columnees, són del 1943. La entitat que encull actualment aquest edifici fa de Centre Excursionista i de Club Alpí Català. 

En la placa que hi ha en un mur trobem una inscripció que indica el centenari del naixement del folklorista Joan Amades i Gelats.

Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume II

Tornem fins al carrer de la Pietat i, a mà dreta, veiem un casal gran, es el Palau del Lloctinent. Un Lloctinent es una persona que és segon prop d'un superior, i que pot exercir la seva autoritat, en cap d'absència al seu superior. La funció que feia en Catalunya era la residència del lloctinent. Fins el 1994, era la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó perquè a partir d'aquell any es van traslladar els documents de l'arxiu de la Corona d'Aragó  perquè van restaurar el Palau.

Si resseguim l'edifici acabarem a la Plaça del Rei, i si ens esmunyim fins a la plaça, acabarem en un edifici molt alt. D'aquí podem observar bé la plaça. L'envolten el Palau Reial Major i l'esglèsia de Santa Agatha. El Saló del Tinell en l'Edat Mitjana era la residència dels Reis. En aquesta mateixa plaça, van rebre a Cristòbal Colom després que descrobís Amèrica.

Plaça Garriga i Bachs - Carrer del Veguer i Plaça de Sant Jaume III

L'altre carrer que connecta a la Plaça del Rei és el de Veguer. Un veguer  era un oficial reial d'elecció anual Una vegueria es una jurisdicció administrativa medieval en Occitània i Catalunya. Que us deixarà a la baixada de la Llibreteria, pujant una mica a mà dreta arribem al cor polític de Catalunya: la Plaça de Sant Jaume. "Cor polític"  vol dir el Centre Polític de la ciutat. 

Arribem a la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus. El cardo que era el carrer més important i anava de nord a sud, correspon als actuals Llibreteria i carrer del Call, i el Decumanus als carrers del Bisbe i de la Ciutat. Les façanes medievals es troben a la Plaça Sant Jaume. 

A la façana moderna de la Generalitat s'hi exposa una escultura de Sant Jordi perquè és un símbol català.

En el balcó es van esdevenir històries molt importants, com els títols esportius o eleccions a nous presidents.

Via Laietana - Palau Dalmases

Paral·lel al carrer per on hem passat hi ha el de Jaume I, que ens deixa a la plaça de l'Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els laietans eren un poble iber que habitava a la costa de la província de Barcelona, entre els rius Llobregat i Tordera.

Seguim caminant i entrem en el barri de la Ribera. Aquest carrer de l'Argenteria era l'antic carrer del mar. Veiem una placa que hi posa: 

Estant-se aquí ja escurant els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). De mare gitana, obrera estirp i de lleialt nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic, ben noble en el centenari de la seva arribada al moll de Barcelona 1994. Fa referència a Joan Salvat-Papasseit.

Arribem al final del carrer  i sortim al pas de l'esglèsia de Santa Maria del Mar. Va ser construïda al segle XIV.

Ens donem la volta i veiem una placeta. Ens situem dins de la placeta per poder comprovar que es al Fossar de les Moreres. Va ser una plaça construïda sobre l'antiga fossa comú. Veiem una inscripció: 

Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714). Els màrtirs eres el que van morir defensant la ciutat. Fa 10 anys es va construir el preveter. Als veïns i comerciants del barri els agrada per el que es representa.

Hem sortit del Fossar i ens dirigim cap el carrer de Montcada. Aquest carrer té molts palaus i residències aristocràtiques que constitueixen el conjunt més interessant d'arquitectura civil medieval de la ciutat. Després vam anar al Palau Dalmases, fins fa 10 anys va ser seu de l'Omnium cultural. 

Del palau de Berenguer - Carrer de Giralt

Arribem a la planta baixa i veiem la tina. Una tina de vi serveix per preparar el bany per a tenyir, especialment el blau indi. Enfront el núm 12, hi trobem la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d'Indumentària antigament Palau del Marquès de Llió. Ens ha cridat l'atenció que està tot dedicat a l'art. Alguns edificis són aquests: Museu Picasso, Museu Barbier, i el Museu Mamut.

Després del Museu Picasso, travessem el carrer Princesa, fins a arribar a la Plaça d'en Marcús. Veiem una esglèsia, a l'altra banda de l'esglèsia, trobem el carrer de Carder. Es diu Carder per l'ofici, i aquest tracta de reparar. Trenquem a mà esquerra pel carrer de Giralt el Pellisser. Un pellisser era aquell que manufacturava i venia pells de luxe.

Sant Pere més baix - Palau de la Música Catalana

Aquest Palau de la Música Catalana va ser dissenyat per LLuís Domènech i Montaner. Es d'estil gòtic. El nou Palau que va ser construir en l'any 2008 rep el nom de el Palau de la Música. Va ser ampliat perquè augmentar una orquesta de 100 músics i un cor.