Glosario

Detritus: Estiércol de paloma, un cuerpo sólido descompuesto.
Claustro: Pasaje cubierto, de una o dos plantas, con muro a un lado y un porticado o una columnata a la otra, que rodea un patio, un jardín, etc., Y une diferentes construcciones de un monasterio, de una catedral.
Necrópolis: cementerio, especialmente de época prehistórica, antigua o medieval.
Lóbrego: Oscuro, tenebroso.
Criterio: Norma para juzgar algo.
Discípulo: Persona que recibe la enseñanza de un maestro.
Cuidado: Atención a velar por el bien o por el buen estado de alguien o de algo.
Bohemia: Artista, hombre de letras, etc., Que, desligado de las convenciones sociales, malvive de su oficio.
Sinagoga: Edificio o lugar de reunión consagrado al culto judío, a menudo también centro de estudios y cultural de la comunidad.
Gárgolas: Canal saliendo por donde vierte, a distancia de la pared, el agua de lluvia que cae sobre la cubierta de un edificio, a menudo terminada en forma de figura grotesca o fantástica.
Escurrirse: Hacer pasar deslizándose por una estrechez.
Emblemático: Relativo o perteneciente a un emblema.
Enjambre: Gran multitud de personas, animales o cosas.
Orfebres: Artista que trabaja objetos de oro, plata y otros metales preciosos.
Muchedumbre: Gran número de personas, de animales o de cosas.
Policromadas: Procedimiento gráfico para reproducir originales en color consistente en la superposición de varias imágenes monocolores.
Tímpano: En la edad media, espacio semicircular que constituye la parte superior de una portada románica o gótica, con decoración escultórica.

Glogster

Aqui deixo el link del Glogster:
http://rojasf14.edu.glogster.com/csintesi2014-10/

Entrevista

En la Sagrada Família ens vam topar amb un d'Eslovaquia que anava a pasar les vacances a Barcelona, i com veieu, sera a qui entrevistem.

https://www.youtube.com/watch?v=mi84UvKxPkU&feature=youtu.be

Dibuixos

Feu una silueta simplificada de la Sagrada Família només amb una linia, com si fos un logotip:

Dibuix abstracte amb els colors d'una de les fruteries de la Boqueria

Fanals modernistes del Passeig de Gràcia

Dibuix de les ratjoles de l'Eixample

Opinion personal: Fabio Rojas Ramirez.

Este trabajo me a parecido un poco complicado y largo, complicado por que teníamos que movernos por Barcelona para encontrar los sitios indicados en el dosier que nos dieron, y largo por que creo que en cuatro días, los que teníamos para hacer el trabajo, no es suficiente para acabarlo en clase así que teníamos que quedar en las tardes para adelantar faena.

Pero por otra parte me a parecido correcto tener que ir solo con mis compañeros de grupo por Barcelona por que así hemos conocido mas la cuida y de esta manera podemos movernos mejor por ella sin perdernos.

Otra cosa que no me a gustado, y que veo una tontería, es partir el grupo en dos y separados en diferentes clases solo prendiéndonos comunicar por correo electrónico o por un bloc, por que de esta manera lo que nos a echo es dificultarnos el trabajo.

Me a gustado mucho trabajar con mis compañeros por que todos nos hemos esforzado, aunque al principio nos a costado un poco, y hemos trabajado bastante, obviamente unos mas que otros, pero todos hemos trabajo lo suficiente para presentarlo.

Opinió personal: Christian Damea Martinez

Per a mi aquesta feina m'ha agradat bastant ja que ara més de Barcelona. Per altra, ha estat molt cansat, haver d'arribar a casa i començar a fer un bloc amb tot el que has vist. Llevant això, el grup, ha estat genial, sobretot perquè ens coneixiem i això ajuda bastant.

L'Eixample

Introducción

Hoy, el último día nos vamos al Eixample. Antes de empezar con las preguntas, pondremos un poco de historia.
Es uno de los diez distritos de la ciudad de Barcelona. Incluye los barrios de la Derecha del Ensanche, la Izquierda del Eixample, Sant Antoni, la Sagrada Familia y el Fort Pienc. Surgió en el siglo XIX, tras el derribo de las murallas (1854-1856) y la expansión de la ciudad. Comprende un territorio de 7,48 km ² donde viven 269.185 habitantes, lo que lo convierte en el distrito más poblado de la ciudad. 

Inicialmente, el Eixample se construyó siguiendo el Plan Cerdá. El ingeniero Ildefons Cerdà diseñó un barrio con un trazado de calles cuadriculado, con islas octogonales de esquinas truncadas y con amplios espacios peatonales y jardines interiores. En la práctica, el proyecto original de Cerdà se modificó sustancialmente.
El plan del Eixample era reformar toda la ciudad de Barcelona, y así conseguir mas terreno. Este plan lo idearon después de derribar la muralla.
Ahora, os pasaremos la foto del trapecio forrmado por la Diagonal, Paso de Grácia, Paseo Sant Juan y Gran Via.

El nostre poble, Esplugues, està molt relacionat amb l'arquitectura modernista, de la qual en trobem moltes mostres en aquest itinerari.

La rajoleta

La fábrica fue creada en 1858, pero fue cerrado y luego la abrieron otra vez varias veces. Entre 1870 y 1875 la fabrica paso a manos de una família (Pujol). En 1984 la fabrica se cerró definitivamente.

La fábrica tuvo mucha demanda de arquitectos y muchos de ellos famosos. Aquí unos cuantos:

Gaudí, Puig i Cadafalch, Josep Font, Maria Gallissà, Bonaventura Bassegoda, Domènech i Montaner etc...

Encontramos baldosas de Pujol y Bausis por algunos sitios:

En la Cassa Lleó Morera, Casa Amatller, Casa Martí, Instituto Pere de Mata de Reus  y Palacio Macaya en Barcelona.

Ahora pondremos unas cuantas características del modernismo arquitectónico:

1- Los elementos suelen estar inspirados en la natura.

2- En las ondulaciones de los tejados y la fachada.

3- El cuidado diseño que hacen en las decoraciones.

La Pedrera

La Pedrera, también conocida como la Casa Milá es un edificio que fue construido entre 1906 y 1912.

El arquitecto que de la Pedrera fue un arquitecto muy famoso llamado Antoni Gaudí. Fue un arquitecto con un sentido innato de la geometría y el volumen, así como una gran capacidad imaginativa que le permitía proyectar mentalmente la mayoría de sus obras antes de pasarlas a planos. De hecho, pocas veces realizaba planos detallados de sus obras; prefería recrearlos sobre maquetas tridimensionales, moldeando todos los detalles según los iba ideando mentalmente. En otras ocasiones, iba improvisando sobre la marcha, dando instrucciones a sus colaboradores sobre lo que tenían que hacer.

Obra	Cronología
Cooperativa Obrera Mataronense	1878-1882	Mataró
El Capricho	1883-1885	Comillas
Casa Vicens	1883-1888	Barcelona
Templo Expiatorio de la Sagrada Familia	1883-1926	Barcelona
Pabellones Güell	1884-1887	Barcelona
Palacio Güell	1886-1890	Barcelona
Colegio de las Teresianas	1888-1889	Barcelona
Palacio Episcopal de Astorga	1889-1915	Astorga
Casa Botines	1891-1894	León
Bodegas Güell	1895-1897	Sitges
Casa Calvet	1898-1909	Barcelona
Torre Bellesguard	1900-1909	Barcelona
Parque Güell	1900-1910	Barcelona
Portal Miralles	1901	Barcelona
Casa Batlló	1904-1906	Barcelona
Jardines de Can Artigas	1905-1906	La Pobla de Lillet
Casa Milà	1906-1910	Barcelona
Cripta de la Colonia Güell	1908-1915	Colonia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

Actualmente se pueden visitar sitios como: el museo de construcciones de Gaudi, la azotea, dos patios y también unas habitaciones.

Tres elementos con formas geométricas son las columnas, las baldosas y tambien el suelo de la plaza.

La diferencia entre esta fachada y las otras, es que es autorporante.

Subimos por el Paseo hasta la Diagonal y vamos para la derecha. Observamos el edificio que tenemos delante, que es conocido como La Casa de les Punxes.

El arquitecto de la casa fue Antoni Gaudí i Cornet es el arquitecto más popular de toda la historia. 

Seguimos por la Diagonal i llegamos a la calle Pau Claris.  Observamos la banda del mar de la casa del baró de Quadres; entramos y nos informamos de cual es su función actualmente. 

Continuamos hasta la calle Bruc, giramos a la derecha hasta la calle Valencia, el chaflán de estas calles hay un edificio muy curioso. 

Ahora seguimos hasta la calle de Almirall Roger de Llúria i vamos para la izquierda, prestando atención a las cantonadas. El modernismo catalan tiene una amplia difusión en todas las capas sociales, y buena muestra de la extraordinária cantidad de obras populares marcades por el estilo modernista. Entramos a un claustro, para la calle de Llúria y los paneles informativos tenemos su historia.

La situación primitiva de la iglésia:

La actual parroquia de la Concepción corresponde a la antigua iglesia y claustro de Santa Maria de Jonqueres, que originalmente estaban ubicados donde hoy está el edificio de la Caja de Via Laietana.

Sin dejar la calle, vamos a la isla que hay entre las travesías de Consejos de Cent y Diputación. 

Nos fijamos ahora en la entrada del pasaje Permanyer. 
Las casas en este pasaje son de estilo inglés, ya que se ve un jardin por delante.

Salimos por la calle Pau Claris; giramos para la derecha y subimos al Consejo de Cent, giramos a la izquierda hasta el Paseo de Gracia.
La casa mas acolorida és la Casa Batlló.
El nombre de "Illa de la Discòrdia", viene dado de que hay muchas variedades de formas y de colores en las tres edificaciones.
La Casa Lleó i Morera se construyó entre 1902 i 1906.
La Casa Batlló fue construída entre el 1905 i 1907.
La Casa Ametller se construyó entre 1898 i 1900.
Nos situamos en los edificios en un pequeño plano.
Las diferencias entre les fachadas de estas casas y las de todo Passeig de Gràcia es que las de la Casa Batlló, Casa Ametller i Casa Lleó i Morera son de estilo modernista.

En la Casa Ametller, en la fachada, se encuentra la representación de Sant Jordi y se ve como un héroe lucha contra un dragón.

Llegamos a la Sagrada Família. És la obra mas importante de Gaudí y con ella pretendia construir la gran catedral modernista de Barcelona.

El arquitecto decidió que doce de las torres fueran dedicadas a los Apóstoles, cuatro a los Evangelistas, una a María y otra a Jesús. Cada una de ellas estará dotada de diferente altura en función de la jerarquía religiosa que representan.

La basílica tiene 3 fachadas simbólicas:

- La Fachada del Nacimiento: Está derrocada al nacimiento de Cristo, se trata de una fachada detalladamente decorada y llena de vida. 

- La Fachada de la Pasión: Es más simplificada que las otras fachadas, refleja el sufrimiento de Jesús durante la Crucificación.

- La Fachada de la Gloria: La fachada principal, mucho más grande que el resto, representará la muerte, el Juicio Final, la Gloria y el infierno. Consciente de que no iba a tener tiempo de construirla, Gaudí dejó los bocetos para que otros arquitectos pudieran finalizar el trabajo empezado.

Su actual escultor es Jordi Bonet i Armengol. Gaudí.

Los planos de sus creaciones no fueron únicamente gráficos, realizó todo un trabajo analítico con modelos de yeso, de ubicación de pesos y localización de centros de gravedad de cada parte de su proyecto para componer las fuerzas y dirigir las ramas de las columnas ramificadas justo hasta los puntos de aplicación donde se acumulaban las fuerzas resultantes.

Montjuïc

Introducció

Quedem a les 8:15 a la parada del tramb del Pont d'Esplugues de Llobregat i així fer transbord amb el bus 157 de Can Clota. Un cop vam agafar aquest bus, vam tornar a fer transbord, aquesta vegada per agafar el D-20, que es dirigia directament a Plaça d'Espanya.

Res més començar a la Plaça d'Espanya fins al Palau Nacional trobem moltes estàtues grecoromanes com:
Zeus, Faune, Minerva, Ares, Àrtemis i Afrodita.

Zeus                                                  Faune                              Minerva                     Ares


Àrtemis                                     Afrodita

Punt de partida fins al Palau Nacional

La Caixa  Forum era antigament una fàbrica modernista i pionera a utilitzar l'electricitat, encarregada per Casimir Casaramona. Ara mateix al Caixa Fòrum es celebren exposicions ia la nit es representen pel · lícules. 

Ara ens anem al Palau Nacional on ens espera el Museu Nacional d'art de Catalunya, ara s'estan exposant art romànic des del segle X fins a mitjan segle XX.

Aquest recinte va ser construït l'any 1929 amb motiu de l'exposició internacional de Barcelona i que antigament era el pavelló Espanyol.

Els dos edificis que veiem a l'avinguda reina Maria Cristina serveixen per a la Fira de Mostres.

Estadi Olímpic - Font del gat

Arribem a l'estadi olímpic de montjuic, inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura. Es va reinaugurar el 31 de març de 2001 amb el nom d'Estadi Olímpic Lluís Companys. L'esdeveniment esportiu que es va disputar va ser un amistós de futbol entre les seleccions d'Espanya i Portugal. L'esdeveniment més important que ha tingut lloc a l'estadi són els jocs olímpics del 1992. Aquest es van celebrar elements d'atletisme i altres. La gimnàstica artística i les fases finals de voleibol i handbol tenien lloc al Palau Sant Jordi. A prop de l'estadi olímpic trobem la torre calatrava, que fa la funció de torre de telecomunicacions.

L'INEFC, el camp de beisbol, la pista hípica i el gimnàs de la Fuixarda:

Des del Palau Nacional girarem en direcció al Museu Etnològic i arribarem a una petita font molt coneguda per tots els catalans la famosa "font del gat". Aquesta font és coneguda per la famosa cançó:

Baixant de la Font del Gat 

una noia, una noia; 

baixant de la Font del Gat

una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu

Marieta, Marieta,

pregunteu-li com se diu

Marieta de l'ull viu.

Teatre Grec i la fundació Miró

Continuem cap a baix i arribem al Teatre Grec. Es diu així perquè es va construir seguint el model tradicional grec.

Actualment als mesos d'estiu quan entre finals de juliol i principis d'agost es converteix en l'escenari principal del Festival Grec, a qui precisament va donar nom amb motiu de la primera edició el 1976. Els jardins situats en aquest recinte es diuen Jardins del Teatre Grec.

Sortint ja del Teatre Grec, tornarem a refer el camí per on hem vingut i ens dirigirem, per l'avinguda de l'Estadi cap als jardins de Mossèn Cinto.

Sotirnt ja, del Teatre Grec, tornarem a refer el camí  per on hem vingut i ens dirigirem, per l'avinguda de l'Estadi cap als jardins de Mossèn Cinto, deixant enrere la Fundació Miró.

Joan Miró i Ferrà va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català considerat com un dels màxims representants del Subrealismo.

La fundació Miró que és obra de l'arquitecte Josep Lluís Sert, aquest edifici va obrir les seves portes el 10 juny 1975.

Les exposicions que podem trobar actualment són "Vuit o deu, sistema o setembre llops", i "Els Verds".

Els jardins Mossèn Cinto

Dins del parc, trobem una escultura i un fòssil vivent: Ginkgo biloba. En els jardins, trobem dos exemplars de l'arbre. El Ginkgo biloba s'usa en teràpia farmacològica i es considera un fàrmac usat contra la demència.

Les plantes que es poden trobar són les plantes bulboses, rizomatoses i aquàtiques.

Es veu una dona subjectant flors de liri amb un poema a baix d l'escultura. El poema es de Mossèn Jacint Verdaguer i possa:

"Bonica és la rosa

més ho és el ram

més ho és el lliri
que floreix tot l'any"

Las Ramblas

Inicio del recorrido

Sabemos que la palabra rambla puede tener el significado de: lecho de río, de torrente cubierto de arena o de piedras procedentes de las avenidas, también camino o calle destinado a paseo, generalmente abierto sobre un antiguo lecho de río o de torrente podríamos relacionar estas dos definiciones con las Ramblas de Barcelona ya que por estas pasea mucha gente y porque antiguamente las Ramblas eran un torrente que bajaba hacia el mar.

Las Ramblas se dividen en 6 tramos: el primero Rambla Canaletas, el segundo Rambla Estudios, el tercero Rambla St.. José, el cuarto Rambla Caputxins, el quinto Rambla Sta. Mónica y el último, Rambla de Mar.

El primer tramo, Rambla Canaletas llama así porque en esta parte se sitúa la fuente de Canaletas, el segundo tramo, Rambla Estudios llamada así porque en este tramo se encontraba el Estudio General o Universidad, pero perdió utilidad cuando fue suprimida por Felipe V. 

El tercer tramo, Rambla de las Flores o Rambla de San José, llamada así debido al antiguo convento de San José era el único lugar de la cuidad en la que en el siglo XIX se vendían flores, hoy en día conserva todavía esta actividad, junto con los puestos de pájaros.

El cuarto tramo, Rambla Capuchinos se llama así por el antiguo convento de frailes capuchinos. El quinto tramo, Rambla de Santa. Mónica tocando al puente, donde se levanta la parroquia que le daba nombre y que fue, tiempo atrás, convento de los Agustinos Descalzos, del siglo XVII. Más allá del edificio del consulado de mar hay el último tramo que se denomina Rambla de Mar, una pasarela ondulada de madera que comunica con el muelle de España, en total hay 2 km aproximados de longitud de la Rambla.

A lo largo del recorrido tenemos que tener presente que a la rambla vive gente. Pero no solo los que tienen casa, sino los que su osada hacen una figura humana. Son personas que se disfrazan ya cambio de una moneda de los paseantes se mueven, y te dan la opción de hacerte una fotografía con ellos. No sabemos bien bien como se llaman.

Al llegar a la Rambla encontramos la Fuente de Canaletas, dicha dice que todo aquel que beba del agua de la fuente volverá a Barcelona. Cada vez que el Barça gana un partido, los habitantes de la cuidad lo celebran allí, ya en los años treinta los "culés" iban hasta Las Ramblas para enterarse de los resultados de su equipo.

Museos CCCB i MACBA

Bajando un poco la Rambla, encontramos una calle a la derecha con el nombre del famoso pintor catalán, el señor Fortuny. La calle nos lleva a los museos MACBA y CCCB donde se suelen exponer obras realizadas durante la segunda mitad del siglo XX. 

Las exposiciones que se llevan a cabo en los museos son: 

Pasolini Roma, Archivo Bolaño, Día y Noche de Museos, Macba está vivo, Macba en familia, música y artes en vivo, colección Macba, twin, escrito en el viento, nunca he pintado ángeles dorados, hay que huir del contenido como de una plaga y el arte de la primera globalización. 

El museo MACBA abrió sus puertas el 28 de noviembre de 1995, y su arquitecto fue Richard Meyer. Por otra parte, fue aprobada la creación del museo CCCB en 1989, y sus arquitectos fueron Helio Piñón y Albert Viaplana, se inauguró el 25 de febrero de 1994.

Al llegar al museo nos llamó la atención la forma de la parte frontal que es irregular, también la uniformidad del color de la fachada blanca, la estructura que está fuera y el diseño del edificio.

En la calle de los Ángeles, a mano derecha está la facultad universitaria de filosofía y de la geología e historia, la UB (Universidad de Barcelona). La UB es una de las muchas universidades que podemos encontrar en Barcelona, son ejemplos la UAB, la UPC, la Pompeu Fabra, la UPF, la Ramon Llull, la UIC etc... 

El edificio que hay delante de la UB es el CCCB, que antiguamente, en el siglo XVIII fue una casa de caridad.

Volviendo por la calle del Carmen hacia la Rambla, entramos en el número 47 de esta calle. Allí encontramos: 

-La Real Academia de Medicina de Cataluña 

-El Instituto de Estudios Catalanes 

-la Escuela Massana 

-La Biblioteca de Cataluña

En lo alto de la calle del Carmen, encontramos una iglesia de estilo barroco conocida como la iglesia de Belén. Fue construida por el orden religioso: "clero secular", y fue destruida en 1936 por la Guerra Civil Española.

Vamos para la Pontaferrissa y nos topamos con un mosaico.

Del Palau de la Virreina al edificio del Liceu

Paseando por todas las Ramblas, unos metros retrocedido a la alineación actual de la Rambla esquina del Rabal, se encuentra el Palau de la Virreina. Fue edificado entre los años 1772 y 1778.

A finales del siglo XVIII, Manuel Amat y Junyent, marqués de Castellbell, que había sido virrey de Perú, volvió a Barcelona con una gran fortuna. Para mostrar su riqueza se hizo construir este suntuoso palacio, mezcla de decoración barroca y rococó. Después de la muerte prematura de Amat, fue ocupado por su viuda, María Francesa de Fiveller y de Moreno, por lo que fue conocido como palacio de la Virreina. 

Una vez hicimos la foto del Palau entramos y unos curiosos personajes gigantes nos dieron la bienvenida, un ejemplo de estos personajes es el gigante que puede ver en la fotografía de la izquierda.

Un poco más abajo, terminado el señorío, nos adentramos en la zona comercial más popular de Barcelona, el Mercado de San José (la Boqueria). La superficie alcanza un total de 2.583 m2 con más de 300 paradas ofreciendo la mejor comida y de la mejor calidad de lo que podríamos disfrutar en cualquier otro mercado. Las paradas incluyen desde fruti hasta puestos donde venden bichos. 

Este mercado fue inaugurado en 1836, pero tiene sus orígenes al aire libre, ante las puertas de la antigua ciudad, en la explanada del Pla de la Boqueria, donde vendedores ambulantes y agricultores de los pueblos y masías cercanas s 'instalaban con el fin de vender sus productos, antes de que la ciudad se saliera de sus primeras murallas. Se hacían fuera de las murallas de la ciudad para ahorrarse el impuesto de entrada de mercancías.

Todo justo en frente de la obra cerámica de Miró, se encuentra el Liceo. Es un teatro de ópera situado en la Rambla de Barcelona aunque también se representan obras de teatro, danza, conciertos ... Se inauguró el 4 de abril de 1847, aunque su historia comienza en 1837. Fue , por su aforo, el teatro de ópera más grande de Europa durante sus primeros cien años. Se caracteriza por un pasado accidentado, del que ha resurgido en repetidas ocasiones. Desde su inauguración y durante casi un siglo, el Liceu fue, además de la primera sala de ópera de Cataluña y de España, el punto de expansión de la vida artística, social y política de Barcelona.

Molt a prop del Liceu, hi trobareu un carrer que porta a la Plaça Reial. Al voltat de tota la plaça, hi ha uns fanals en forma al·legòrica d'arbre. Van ser dissenyats per Antoni Gaudí. Al centre de la Plaça Reial hi ha una font, amb tres figures que representen tres germanes de la mitologia grecoromana, anomenada la Font de les Tres Gràcies.

D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites foren divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome. Representants de l'alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels déus olímpics, especialmente d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit. Segons la tradició més acceptada eren tres, anomenades Aglaia, Eufrosine i Talia. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies.

De la Plaça Reial a aquell que descobrí Amèrica

Arribant al final de la Rambla tenim l'edifici de les Drassanes, que són les més grans i completes que hi ha a tot el món.

Un astillero(drassana en català), es una instalación donde se construyen y reparan buques. Los astilleros han evolucionado a lo largo del tiempo, desde su forma más básica, una pequeña zona de una playa donde se vacían y se unen los troncos para hacer pequeñas barcas, hasta los astilleros industriales modernas, donde se construyen transatlánticos y superpetroleros. 

Las Reales Atarazanas de Barcelona son un edificio militar de estilo gótico. Se empezaron a construir a finales del siglo XIII hasta el siglo XIV. Actualmente se ha convertido en la sede del Museo Marítimo de Barcelona. 

Un poco más abajo, a los pies del gran monumento a Colón, empezamos a reflexionar. Llegamos a la conclusión de que la estatua debe entenderse como una metáfora, porque, para señalar correctamente América, dicho debería apuntar a la Rambla y esto no se entendería; por eso hay una teoría que dice que el dedo señala el camino hacia el Nuevo Continente, es decir, el final del puerto para llegar a su destino por mar.

Del govierno militar al Palau de Mar

Barcelona es sin duda desde tiempos inmemoriales una ciudad abierta al mar. En el paseo más antiguo de la Rambla se le ha añadido desde hace unos años, un nuevo tramo que nos adentra mar adentro. Lo podemos hacer gracias a las llamadas "Golondrinas". Las "Golondrinas" son unas embarcaciones que comenzaron sus servicios al año 1888 con motivo de la exposición internacional, coincidiendo con la construcción del monumento a Colón.

Hace 10 años donde ahora esta el Maremagnum solo habia agua.

Caminando por este paseo llegamos al Palau de Mar. Este edificio alberga actualmente: el Museo de Historia de Cataluña, del Centro de Historia Contemporánea de Cataluña, el Departamento de Bienestar Social y Familia de la Generalidad de Cataluña y una serie de negocios de restauración gastronómica.

Introducció

Benvolguts/des al blog "Viatge al cor de Barcelona". Hem estat quatre dies passejant pels quatre barris més populars de la ciutat: el Barri Gòtic, les Rambles, l'Eixample i Montjuïc, on hem descobert llegendes, històries i opinions sobre la ciutat comtal. Esperem que el nostre blog us sigui útil.

Sóc una ciutat com moltes d'altres, però també un xic diferent; tinc les meves peculiaritats, petites meravelles i misèries.

Barcelona és una metròpoli situada a la Península Ibèrica, arran de la costa Mediterrània. És la capital de la comunitat autònoma de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. El municipi està limitat pel mar Mediterrani, les serralades prelitorals, els rius Llobregat i Besòs i la muntanya de Montjuïc.

A l'època romana, finals del segle I a. C., el nom de Barcelona no existia, els pobladors de les terres que en formaven part l'anomenaven "Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino".                                   

La Via Augusta és un vestigi d'aquesta època. Estava situada als afores de la muralla de Barcelona i comunicava Roma amb el sud d'Hispània.

Al llarg dels segles, la ciutat ha estat dominada per diverses tribus, dinasties o ètnies. Entre els segles V-VIII va ser dominada pels visigots, durant el segle VIII pels musulmans i als segles IX-X els carolingis. Va ser en aquesta època quan es va convertir en comtat, per aquest motiu rep el nom de ciutat comtal. 

Barcelona es va convertir en un port destacat de la Corona d'Aragó durant els segles XIII-XIV.

Barri Gòtic

Inici del recorregut: Esplugues - Barri Gòtic

Hem estat preparant tota l' informació a casa. Tenim que fer un recorregut per tot el Barri Gòtic on podem observar uns dels quatre barris que formen el districte de Barcelona. Hem estat parlant amb els nostres pares de les millors alternatives per anar a Plaça Catalunya. Vam quedar a las 8:00 a la parada de TRAM de Pont d'Esplugues i vam anar fins a Palau Reial. Al arribà a Palau Reial, vam fer transbord i vam agafar la L5 fins a Catalunya. Just quan vam arribar a les rambles, vam veure la font de Can aletes.

Déu greco-romà de la Plaça Catalunya:

Quan ens vam situar en el mig de la Plaça Catalunya vam poder apreciar els dos camins més bonics de Barcelona: Passeig de Gràcia i les Rambles. Seguin les instruccions de l'itinerari ens vam fixar en els edificis que l'envolten. Si ens fixem en un edifici i mirem cap a dalt trobem una escoltura que deviem identificar amb la ajuda de les imatges, que estava en la part més alta del banc "Bankia". L'escultura era Hermes.        

-En la mitologia grega Hermes, és el déu olimpic missatger.

-En la mitologia romana, Mercuri, és el missatger dels déus.

Per què gòtic?

El Barri Gòtic es diu Gòtic perquè les construccions i edificacions són d'estil gòtic.

L'art gòtic és l'estil més comú de la baixa edat mitjana europea. Les primeres construccions de les catedrals gòtiques, es van construir a l'illa de França.

Escultura de Francesc Macià de la Plaça Catalunya:

 -Aquesta escultura està dedicada a Fransesc Macià.

 -Va ser militar, President de la Generalitat de Catalunya i polític.

 -Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya. Vilanova i la Geltrú 1959. Barcelona 1933. Retrat del president Macià realitzat per Josep Clarà l'any 1932.

Interpretació de Josep Macià Subirachs 1980.

També, si ens fixem, podem observar un altre inscripció:

 -Essent President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr.Jordi Pujol i Soley fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.

Plaça Ramon Amadeu - Església de Santa Anna:

Trobem una Plaça al final del carrer que, com indicava el dossier està al costat del Hard Rock Café anomenada la Plaça de Ramon Amadeu. 

Ramon Amadeu i Grau va néixer el 1745 i va morir el 1821. Fou Considerat un dels representats més prestigiós del pessebrisme a Catalunya. Va ser un escultor català.

Tot just si ens fixem, davant de la plaça trobem l'església de Santa Anna. 

Aquesta església és d'estil romànic-gòtic. No ens vam deixar entrar al recinte perquè no obria fins les 11:00. Però, ens va explicar un guàrdia de l'església que es un recinte amb un pati interior on hi abunda la vegetació i on hi ha molta quantitat de tarongers que es troben per el claustre.

Del carrer de Santa Anna al carrer de Petritxol:

Quan ens situem al carrer de Santa Anna, tenim que trencar a la dreta i després a l'esquerra. I quan arribem veiem un carrer que es diu carrer de Bertrellans. Passejant una mica, trobem que hi han 7 fanals.

Al final a la dreta trobarem la Plaça de la Vila de Madrid. Aquesta plaça està composta per restes de la necròpoli romana que vorejava el camí d'entrada a la ciutat. 

Al creuar la plaça vam arribar al passatge Duc de la Victória, i si creuem a la dreta arribem al carrer de Portaferrisa. Es diu així perquè la "portaferissa" era una de les portes de la segona muralla de Barcelona.

Vam caminar una estona i vam arribar al carrer de Petritxol, que es troba abans d'arribar a les Rambles. El carrer es bastant famós gràcies a les xocolateries. Caminant per el carrer et trobes molts rodolins:

-De quant en cara era nou i romàntic el dinou.

-En un pis no sabem quin hi va viure moratin.

-Hi passa en fantàstic vol, la barba d'en Russinyol.

Hi ha una sèrie de personatges que relacionen d'alguna manera amb el carrer. 

Els personatges són: Montserrat Cavall, Francesc Salvà i Campillo.

Plaça del Pi - Carrer dels Banys Nous

Quan arribem al final del carrer de Petritxol, girem cap a la dreta i caminem tot recte fins la plaça del Pi. Al davant, es troba la Santa Maria del Pi que és, d'estil gòtic, com la majoria en el barri gòtic.

En el dossier posen unes preguntes que tenim que respondre:

Això ve a cuentu, vol dir: això ve al cas.

Al costat de la plaça hi ha un carreró que té sortida al carrer de l'Ave Maria. L' idioma en que està escrit  es en llatí.

Al final del camí trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous. Es diu aixì perquè en l'època on els musulmans conquerien la Península, en aquest mateix carrer, hi havien uns banys públics on es rentaven i, no fa gaire temps, es van renovar per uns altres nous, per això aquest nom. Hi ha una gran varietat de botigues, i els comerços que es troben gairebé es tot artesania i moda de Catalunya. En el nostre barri, no es troben moltes botigues d'artesania i de moda.  

Carrer dels Banys Nous - Plaça de Sant Felip Neri

Uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. Un call era una zona on habiten jueus. En els números 5 i 7, si mrem cap amunt, trobem parts de l'antiga muralla de Barcelona, es notaba perquè sobresortien algunes parts de pedra. A la següent cantonada, a mitja alçada, hi ha una petita estatueta, era un Sant que el van robar. Una mica més avall trobem el carrer Marlet i el Carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, trobem una sinagoga molt gran. Continuant fins un carrer que surt a l'esquerra,el de Sant Domènec del Call, ho seguim fins al final i a mà dreta, i després a mà esquerra, arribem a l Plaça de Sant Felip Neri. És una plaça que té dos carrers, una d'entrada, i un altre de sortida. Al mig de la plaça trobem una font. Al voltant de la plaça veiem tres arbres. Els costats estan estan en forma pentagonal, és a dir, que té 5 costats. Ens vam fixar en les marques de bala en la façana. A continuació os ensenyem la fotografía de la façana.

En les façanes trobem els mateixos fanals que vam trobar en el carrer de Bertrellans. La diferència era que en el carrer de Bertrellans els laterals estaven coberts per vidres. 

Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume I

Per sota de l'arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, arribem a la plaça Garriga o Bachs. Vam trobar el monument de J. Limona, on hi ha una inscripció que hi diu:

El P.Joan Garrifa, El Dr.Joaquim Pou, D.Joan Massana, D.Salvador Aulet, D.JoseNavarro, D.Pedro Lastortas, D.Julià Portet i D. Ramon Mas.

Van sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La ciutat agraïda. Enalteix aquí perpètuament la seva memòria "1929".

Si seguim caminant arribem al Carrer del Bisbe, on hi ha el pont gòtic que connecta el departament de la presidència, amb el Palau de la Generalitat. 

A l'esquerra comença el carrer de la Pietat. Aqui també hi ha una placa que posa:

Apelles Mestre. Nascut al cor de Barcelona, ha rebut  homenatge en la ciutat i de tota Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho "1935".

Passem per davant del Portal de la Pietat de la Catedral. Ens fixem en l'arc que envolta el timpà. Representa la mort de Jesucrist en les mans de la seva mare. Mirem cap amunt i veiem unes gàrgoles que sobresurten de la Catedral. La Catedral de Barcelona a ser construïda per els segles XIII i XV amb un estil gòtic.

Més enllà, a la dreta hi topem amb la Casa dels Canonges, es diu aixì perquè en aquell lloc hi vivien els Canonges, eren constructors. Eren qui construïen la Catedral de Barcelona. 

Al fons hi trobem les restes de l'antic Temple romà. La data que tenen les columnees, són del 1943. La entitat que encull actualment aquest edifici fa de Centre Excursionista i de Club Alpí Català. 

En la placa que hi ha en un mur trobem una inscripció que indica el centenari del naixement del folklorista Joan Amades i Gelats.

Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume II

Tornem fins al carrer de la Pietat i, a mà dreta, veiem un casal gran, es el Palau del Lloctinent. Un Lloctinent es una persona que és segon prop d'un superior, i que pot exercir la seva autoritat, en cap d'absència al seu superior. La funció que feia en Catalunya era la residència del lloctinent. Fins el 1994, era la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó perquè a partir d'aquell any es van traslladar els documents de l'arxiu de la Corona d'Aragó  perquè van restaurar el Palau.

Si resseguim l'edifici acabarem a la Plaça del Rei, i si ens esmunyim fins a la plaça, acabarem en un edifici molt alt. D'aquí podem observar bé la plaça. L'envolten el Palau Reial Major i l'esglèsia de Santa Agatha. El Saló del Tinell en l'Edat Mitjana era la residència dels Reis. En aquesta mateixa plaça, van rebre a Cristòbal Colom després que descrobís Amèrica.

Plaça Garriga i Bachs - Carrer del Veguer i Plaça de Sant Jaume III

L'altre carrer que connecta a la Plaça del Rei és el de Veguer. Un veguer  era un oficial reial d'elecció anual Una vegueria es una jurisdicció administrativa medieval en Occitània i Catalunya. Que us deixarà a la baixada de la Llibreteria, pujant una mica a mà dreta arribem al cor polític de Catalunya: la Plaça de Sant Jaume. "Cor polític"  vol dir el Centre Polític de la ciutat. 

Arribem a la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus. El cardo que era el carrer més important i anava de nord a sud, correspon als actuals Llibreteria i carrer del Call, i el Decumanus als carrers del Bisbe i de la Ciutat. Les façanes medievals es troben a la Plaça Sant Jaume. 

A la façana moderna de la Generalitat s'hi exposa una escultura de Sant Jordi perquè és un símbol català.

En el balcó es van esdevenir històries molt importants, com els títols esportius o eleccions a nous presidents.

Via Laietana - Palau Dalmases

Paral·lel al carrer per on hem passat hi ha el de Jaume I, que ens deixa a la plaça de l'Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els laietans eren un poble iber que habitava a la costa de la província de Barcelona, entre els rius Llobregat i Tordera.

Seguim caminant i entrem en el barri de la Ribera. Aquest carrer de l'Argenteria era l'antic carrer del mar. Veiem una placa que hi posa: 

Estant-se aquí ja escurant els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). De mare gitana, obrera estirp i de lleialt nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic, ben noble en el centenari de la seva arribada al moll de Barcelona 1994. Fa referència a Joan Salvat-Papasseit.

Arribem al final del carrer  i sortim al pas de l'esglèsia de Santa Maria del Mar. Va ser construïda al segle XIV.

Ens donem la volta i veiem una placeta. Ens situem dins de la placeta per poder comprovar que es al Fossar de les Moreres. Va ser una plaça construïda sobre l'antiga fossa comú. Veiem una inscripció: 

Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714). Els màrtirs eres el que van morir defensant la ciutat. Fa 10 anys es va construir el preveter. Als veïns i comerciants del barri els agrada per el que es representa.

Hem sortit del Fossar i ens dirigim cap el carrer de Montcada. Aquest carrer té molts palaus i residències aristocràtiques que constitueixen el conjunt més interessant d'arquitectura civil medieval de la ciutat. Després vam anar al Palau Dalmases, fins fa 10 anys va ser seu de l'Omnium cultural. 

Del palau de Berenguer - Carrer de Giralt

Arribem a la planta baixa i veiem la tina. Una tina de vi serveix per preparar el bany per a tenyir, especialment el blau indi. Enfront el núm 12, hi trobem la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d'Indumentària antigament Palau del Marquès de Llió. Ens ha cridat l'atenció que està tot dedicat a l'art. Alguns edificis són aquests: Museu Picasso, Museu Barbier, i el Museu Mamut.

Després del Museu Picasso, travessem el carrer Princesa, fins a arribar a la Plaça d'en Marcús. Veiem una esglèsia, a l'altra banda de l'esglèsia, trobem el carrer de Carder. Es diu Carder per l'ofici, i aquest tracta de reparar. Trenquem a mà esquerra pel carrer de Giralt el Pellisser. Un pellisser era aquell que manufacturava i venia pells de luxe.

Sant Pere més baix - Palau de la Música Catalana

Aquest Palau de la Música Catalana va ser dissenyat per LLuís Domènech i Montaner. Es d'estil gòtic. El nou Palau que va ser construir en l'any 2008 rep el nom de el Palau de la Música. Va ser ampliat perquè augmentar una orquesta de 100 músics i un cor.